L oreneta (d Enric Morera) Sara Blanch Freixes ( Spain)

L oreneta diu: jo me n vaig molt lluny. No la sents piular des del finestró, frisosament No la sents, amor, quan fineix l estiu Però tornarà com torna cada any, les ales esteses, la nina eixerida. Però no has plorat quan l has vist partir, pel camí del vent ha seguit cel enllà ta mirada i li has dit amb un sospir: Oreneta, adeu Però jo me n vaig i no torno més, porto el teu esguard com una estrella al pit, calladament me n vaig poc a poc, el bastó a la mà. Deixava el portal com cada matí, si els rostres em guaiten no res endevinen. Per això he plorat tant quan ningú m ha vist i he dit amb l esguard encarat a la teva finestra: Ai, adéu, fins a la mort Ai amor, adéu