To the wonder (2012)

Terrence Maclick, després de la magistral Larbre de la vida centrada en la presència de la gràcia divina al costat de la natura, ens enfronta ara a la qüestió última sobre la possibilitat de lamor. Som capaços destimar és la pregunta. Al final ens mostra amb atreviment de profeta que lamor humà és desig impossible, els sentiments i la passió són nostàlgia de la unió entrevista però no consumada i la unitat anhelada es transforma en distància impotent. Les fases de lamor humà porten una consigna de caducitat. Però és lamor a Déu el que contrasta lamor romàntic dels éssers humans. Per a això està posada, com a clau de volta de la pel lícula, la recerca del pare Quintana. Lamor diví acaba per sortir a lencontre com a illuminació i força rescatadora en Crist (així directe i sense anestèsia). Només allí descobreix el cercador i el nostàlgic que lamor és possible. No mestranya que Malick exasperi, avorreixi, inquieti i atregui. Massa tràgic i desesperat, tot i que en aquests temps és normal que el