Els amants Vicent Andrés Estellés
No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor LópezPicó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els do
|
|